La història l'escriuran les nétes

Sempre dic que la meva àvia és una de les millors persones que he conegut a la vida. Encara la recordo, tot sovint. La recordo tan bé, que m'és fàcil imaginar-me-la aquí ara mateix, asseguda al meu costat. Però no hi és. Va tenir la sort (o, més aviat, la desgràcia) de néixer l'any 12 i no entenc com ara tothom s'ha pogut tornar boig rememorant el naufragi del Titànic quan, ho trobo evident!, el que s'hauria d'haver fet és celebrar el centenari de la meva àvia.