Flames i (imitació del) foc

Una hora tonta d'un vespre de diumenge de tardor. Ja és fosc, massa tard per sortir a fer un toc i massa d'hora per sopar. No tenim ganes de mirar cap peli. Com aquell qui no vol, entre rialles, comencem a fer l'amor. S'acaba l'incendi, amb aquella calma de respiracions pausades i tan plenes. Immediatament després, el món es converteix en un reflex del nostre estat d'ànim més íntim: sentim els petards dels focs d'artifici i veiem d'esquitllentes uns quants colors il·luminant el cel i la part de ciutat que formen les vistes de casa nostra. La festa major acaba d'acabar.