L'all ho és tot pels anglesos

M'ha costat adonar-me'n, però finalment ho he vist: allò que feia tant temps que buscava (amb aquella manera inesperada que tinc jo de buscar les coses, esclar), era allà, al meu davant. Com aquell prototipus imaginat amb barba retallada -però frondosa- i camisa de quadres. M'estava mirant, m'estava cridant. Em llamava, que diria la meva àvia. Però jo no podia fer res: no podia moure'm, ni dir-li res. M'he de conformar amb aquestes quatre ratlles, que espero, perquè així ho vull, que no s'entenguin massa. Jo sí, que m'entenc. I amb això en faig més que prou.