Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

29 de maig de 2013

Sofà, copa de vi i música, després de sopar.

Sempre ens quedarà aquella cançó de Nina Simone, aquell viatge a Perpinyà i aquella catifa vermellosa. Però la llum tènue converteix la nostra visió en un miratge, la imaginació plasmada en els nostres ulls. La finestra, el paisatge i els colors espurnejant. El fum, l'olor, la calor; és tot això el que ens fa companyia, el que ens descriu, el que som -encara que no ens agradi-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada