Retrobament (II)

Compartim un secret: ens coneixem, fa molts anys que ens coneixem, encara que gairebé ningú no ens hagi vist mai junts. També feia molts anys que no ens veiem, però hi ha persones que són impossibles d'oblidar, per molts anys que passin. Compartim més d'un secret, i els secrets no poden explicar-se, perquè si s'expliquen deixen de ser secrets, i sempre està bé tenir-ne algun. Aquesta presència em va fer tornar a ell: des de la primera nit de la nostra història, feliç aniversari!, fins a l'última plana, aquell refugi en forma de comiat que, amb el temps, ha anat adquirint transcendència. Ningú no es salvarà: tots ens retrobarem a l'infern.