Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

9 de desembre del 2013

Confessionari

Tots ens construïm a partir de vivències. Vivències que es construeixen a partir de llums i de colors, bàsicament. De vegades, de colors de cel. Tots, sempre, tenim secrets. De vegades els secrets són aquests colors de cel. Jo, per exemple, tinc un fantasma que em persegueix. La tardor li agrada, és el seu temps. Se m'apareix any rere any, d'una manera o d'una altra, i em recorda sempre d'on vinc, qui sóc, qui no deixaré de ser mai, per més que m'hi esforci. Em mostra les fronteres d'intimitat emmagatzemada, perquè els fantasmes no tenen memòria i els és impossible oblidar. Sé que algun dia ens retrobarem a l'infern. Des de darrere la barra, li serviré un whisky i li cantaré les quaranta per haver marxat tan aviat. Ell m'explicarà històries de dones, i jo somriuré mentre faig que no amb el cap. Li sabré la mirada, que em dirà el que ja sé, i ens tornarem a sentir impotents davant l'evidència d'allò que no pot ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada