Last day

Trencar amb els llocs és una cosa que sempre m'ha costat. Molt. Moltíssim. Ho visc sempre com un acte dolorós, com una extirpació d'una part de mi, del meu cos. De vegades hi ha circumstàncies que intensifiquen encara més aquest dolor: haver de marxar forçosament, ràpidament, precipitadament. Veure com el teu espai és ocupat de mala manera per altres persones que no el tractaran tan bé com tu és molt dur. Entrar al teu espai per darrera vegada i notar com ja no fa la mateixa olor de sempre. L'últim dia: avui, aquesta tarda de pluja trista de febrer. L'endemà és anunciat per la tempesta. El fil es trenca i arrenca el plor.