18 de març del 2014
Analogisme
Ara que ja ha passat (gairebé) tot, i que tinc una setmana per endavant, amb un parèntesi lluminós i maternal inclòs, no puc fer altra cosa que recuperar els meus papers antics, arrugats i gastats, i intentar començar a acabar alguna de les 489 coses que tinc pendents. Ningú ha dit que sigui fàcil superar la reconciliació amb el món i deixar de banda els signes del temps, però compto amb la música i la primavera, que em fan de refugi acollidor i em mostren quin és el camí per continuar endavant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada