Fête de l'été

Llavors encara érem joves. Ens agafàvem l'últim cap de setmana d'agost i ens n'anavem a una casa situada al bell mig de la plana de l'Empordà, de la què disposàvem només per a nosaltres. Els vespres passaven plàcidament entre birres i rialles. No sé què sopàvem, segurament entrepans d'embotit. Quan era prou tard, les poques persones que no bevien decidien agafar el cotxe per anar a la festa major més propera, a uns 15 quilòmetres. Pel camí fèiem bromes i escoltàvem la ràdio, però quan sonava una cançó bona tots callàvem. Concerts, més cerveses, la parada del tiro. Sé que una de les noies va aconseguir endur-se un ós de peluix molt gros. El viatge de tornada era tranquil: tots dormíem, fins i tot l'osset, excepte el conductor. L'endemà, amb cara de ressaca, el cafè ens corria per les venes. Tampoc no recordo què dinàvem, segurament algú feia macarrons; però bevíem molt de cafè, això sí. El dia avançava mentre jugàvem a cartes a l'ombra d'una morera. L'estiu avançava i s'anava morint.