Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 de setembre de 2014

Pedres que rodolen

Ahir parlava amb la meva mare, que és una santa, i li explicava les coses que em cansen, i les desganes. "I de ---, no te'n vas cansar?". "No, d'això no. Era jove i estava emocionada". Només ella, sense saber-ho i sense proposar-s'ho, és capaç de fer-me veure allò que els meus ulls ja no són capaços de veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada