Caterina i Miquelet

Penso en ell, les nits, el barri. Penso en l'olor d'orxata, el campanar, els colors de cel. Penso en antenes sobre terrats, terres mullats, carrers en pau. Però després també penso en l'olor de dama de nit, en totes les meves bicis, en la humitat condensada. És a dir: penso en la solitud, en l'escalfor del meu propi cos, en totes les llàgrimes vessades. Només un record més acumulat, només un record més sense compartir, només la presència absent del buit. L'espai que omple tots els forats entre tu i jo.