Núvol de fum

Obro la porta del balcó i encara se sent l'olor del foc. Columna de fum, columna de foc. Res ja no serà com abans, perquè ha quedat tot al descobert, i nosaltres mateixos ens trobem despullats. No podem deixar de sentir la realitat en els nostres cossos. És una realitat que no encaixa, però ens pertany: ens pertany encara que no vulguem, encara que no ens agradi. Tot allò en què creiem s'ha esfondrat, i ara només podem intentar sobreviure entre les restes de l'enderroc, immòbils i inservibles.