Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

1 de setembre de 2015

Començar pel final

No sé si és pura casualitat, o és que sempre he tingut tendència a anar contracorrent. La qüestió és que quan les condicions són les menys favorables, jo començo a posar-hi bona cara. En vistes de la tardor, de les pluges fines de tardor, dels ventets suaus de tardor, m'ha inundat un estiu interior. Com si es tractés d'una mena d'il dolce far niente, que no m'hauria de permetre però m'agrada. Basculant entre la calma i el nervi, entre una i altra riba, he decidit mirar el futur sense pensar en el passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada