30 de desembre del 2015
Sense previsió
Les meves inacabables llistes de prioritats, desitjos i necessitats s'han vist aclaparades per notícies fresques. La posta de sol que la setmana passada vaig contemplar mentre conduïa de cares al sud per aquella recta de l'autopista ha quedat relegada a un record que d'aquí poc s'esvairà. Ara em toca coordinar ràpidament la situació per tal d'adaptar-me a la informació rebuda i preparar-me pel deure que em toca complir. Tots els deures que em toca complir, sense decebre ningú. L'anhelat equilibri de sempre: no decebre a ningú sense tenir la sensació d'estar-se decebent a un mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada