Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

31 de desembre de 2015

Meridià 58

Podria sonar Mishima, però no. Que tots els nous dies que vindran siguin com aquell migdia d'hivern. Un dilluns sense sexe ni drogues ni rock'n'roll; només buscant el contacte del sol en les nostres pells, sense imaginar cap viatge. Tot de somriures i llàgrimes sota la plaça porxada. Menjar i vi. La reverberació de la llum. Cafè del sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada