31 de desembre del 2015
Meridià 58
Podria sonar Mishima, però no. Que tots els nous dies que vindran siguin com aquell migdia d'hivern. Un dilluns sense sexe ni drogues ni rock'n'roll; només buscant el contacte del sol en les nostres pells, sense imaginar cap viatge. Tot de somriures i llàgrimes sota la plaça porxada. Menjar i vi. La reverberació de la llum. Cafè del sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada