Viure en blanc i negre

Tots som personatges literaris en un algun moment o altre de la nostra vida, sense saber exactament quan comença la ficció i on acaba la realitat. Darrere de quina màscara ens diem tot allò rellevant? Mentre ho penso, em forço un recorregut pels laberints de la memòria, però la vista se'm fixa en una imatge, com si es tractés d'una peli de Godard: l'aigua de la pluja caient en canal. Una imatge poètica, hipnòtica, atzarosa, que mai no sabrà que esdevindrà la millor metàfora per representar la nostra relació. I així és com aquest rajolí d'aigua, igual que la nostra pròpia imatge, es converteix en matèria emmagatzemada al fons del record personal.