20 de maig del 2016
Standard
No me'n canvieu el ritme, sisplau, de les cançons que em defineixen la vida, que sinó no sé com he de moure els dits. L'atenció se me'n va del paisatge erm que tinc fixat a la vista cap aquest tempo desconegut i interior alhora, com si es tractés d'una part de mi mateixa que no m'atreveixo a descobrir. Poseu-me les cançons de sempre, les melodies que em fan ballar i somiar els pensaments. Deixeu que em deixi endur pels records, sense la materialitat, pesada, dels mots.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada