Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

19 de juliol de 2016

I, malgrat tot, sóc aquí

Quan tot vol dir tots els passats i totes les presències, com si fossin un regal instantani i discontinu. Quan els records es projecten cap al futur, sempre millor. Quan la sonoritat i la vista es fonen en una sola imatge, nítida. Quan ja no hi ha espais pel "ningú no ho hauria dit mai". Quan tot es converteix en un garbuix de noms i de sensacions difícils de destriar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada