Seqüela

Potser ara t'escriuria, per dir-te no sé exactament què. Potser només per queixar-me de tot allò que em sembla que no fas bé, sense estar segura de qui dels dos té realment la raó. Potser només t'escriuria per dir-te que he pensat en tu, en una d'aquelles vegades en què el pensament se'm fa paraula, sense que ni tan sols jo mateixa me n'adoni. Potser només t'escriuria mots buits que no volen dir res -o que ho volen dir tot-, perquè notessis que sóc aquí, amb tu, encara que siguem lluny. Potser només t'escriuria per no sentir-me tan sola i consolar-me imaginant que ets darrere la pantalla, acompanyant-me en un gest simbòlic i un estat recíproc.