Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

13 de setembre de 2016

Bordeus

Tot el que passa per davant d'aquell vidre òptic queda màgicament enregistrat. L'essència del moment convertida en llum i color, impregnada de sensacions volàtils, fragmentàries, mutants. Vull mirar-te als ulls i no puc. No em deixes, no ho vols. Em traeixen els nervis derivats de no saber què fer amb les mans. Ets conscient del que has fet? Mirar-me les pròpies mans com si fos la primera vegada que les veig, i poca cosa més. D'acord. No et moguis, així, perfecte. La tensió de l'enfrontament: el lladre d'ànimes i jo, que m'hi resisteixo una mica, sense saber exactament per què. No hi ha vençuts ni vencedors, només la incògnita del resultat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada