25 de setembre del 2016
Grop de sal
Em poso a escoltar en Rufus i penso en que curiosa que és la vida. En totes les possibilitats que es poden donar i de quina manera actuem perquè es materialitzin o no. També penso en tota la feina que tinc i com puc aconseguir concentrar-me per enllestir-la. O en quines prioritats establim en cada moment i el que això implica. Penso en les meves pròpies contradiccions, els maldecaps que no em trec de sobre, les ganes de canviar sense tenir gaire clar el camí a seguir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada