Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

16 de novembre de 2016

Quan ja no pots més

Quan et fondries a qualsevol lloc, com si fossis les restes cendroses d'unes brases cremades a foc lent. És llavors quan el cansament ho pot tot, fins i tot les poques ganes que et queden. A més, va i resulta que un tub de la rentadora es trenca, i s'ha de canviar, i per canviar-lo s'ha de desmuntar, i desmuntar-lo és un embolic perquè després els cargols no quadren, i tot és brut, i a fora al safareig hi fa fred, i és tard. És hora de sopar i tot està per fer, però no tot és possible. Perquè ja no et queden gairebé forces: llegir poc, que la vista no aguanta; menjar una mica, que l'estómac ja és ple; rentar-te les dents com una activitat automàtica. I, finalment, el desig de dormir ràpid i sense interrupcions, en un son catàrtic, que ho curi tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada