La mar en la fosca

Tinc la sensació que cada any, quan la tardor es comença a transformar en allò que no és, em vénen puntualment al cap els "dos dies més de sud" tan desitjats. Encara. Em pregunto on són, qui és que me'ls ha furtat, com és que han desaparegut sense que me n'adonés. Llavors penso en línies negres que dibuixen formes sobre superfícies llises i fines; en bastonets de pipes durant trajectes en tren llargs i remots; en els pocs forats lliures d'un calendari que no acaba mai. Els pensaments que hi ha quan hi ets i els pensaments que no hi ha quan no hi ets.