Tan lluny

Confiava que seria només un sentiment nocturn, transitori, que s'esvairia. No ha estat així. Pensava que el podria deixar enrere, remot, però no. Se m'ha anat tornant viu, pell endins, com quan notes els raigs de sol infiltrant-se, ajudats per l'aigua salada. He fet camí amb aquest desig que creia petit, i no ho és. El brogit de la ciutat ens ha fet una companyia creixent. El viatge ha estat infructuós, certament, però alguna cosa antiga ha canviat. Pastís de pastanaga, tornada a casa, reposar i camuflar-se. El mateix procés de sempre: apagar el foc amb l'aigua de la passió.