Quan ja no esperes

Ja no tens forces ni ànims per estar amatent. Han quedat enrere, lluny, molt lluny, totes aquelles hores de neguit. Ara és diferent: voldries tornar a aquell estadi, però no pots. Segurament ja no et queden il·lusions, que segurament s'acabarien convertint en vàcues. Esperar és una acció carregada d'esperança, carregada de futur. Però ara tot s'ha tornat present, i l'impaciència s'esmuny pel teu voltant. Saps què passarà, i què no. Saps que faràs ben poca cosa per a canviar-ho. No tens clar que et sembli bé, però et conformes.