Plaça Nova

Quan estic relaxada, se m'acumulen les paraules, els textos, tot allò que vull escriure i em sembla que té prou interès. És curiós que em passi això en un mateix dia, després de setmanes de neguit i angoixa, agòniques. Ara tinc el temps suficient per posar en ordre les idees i els sintagmes, i no em preocupa gens si demà he de córrer per tenir-ho tot a punt. Aire fresc, vida, el món sorollosament actiu al meu voltant. I jo sense res més a fer que llegir, escriure i pensar mentre espero que arribi allò més desitjat: la felicitat absoluta.