22 de novembre del 2017
Retrobament (IV)
Ara ja no hi ha cartes agressives, ni respostes. Estem sols, despullats l'un davant de l'altre. Ens hem trobat, ens hem llegit, ens hem vingut a la memòria. Quin és el culpable d'haver causat aquest allunyament? Hem perdut el vincle que ens unia, el vam abandonar vés a saber on. Però llavors no ho sabíem. Ens n'hem adonat justament ara, com si fos una necessitat. No cal que construïm nous pont d'unió, ja en fem prou amb la mort que ens acompanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada