Planificació

Ara agafaria una ampolla i m'hi abraçaria. No la deixaria anar fins que cos i consciència no se m'haguessin adormit. Però no ho puc fer. Els nervis, la tensió, els compromisos, el deure, no m'ho deixen fer. El pensament em fuig cap a altres bandes, molt més emocionants que la realitat, i només vull que l'estona passi quan més ràpid millor. Quedar-me en blanc, absent, complaent. I que tothom estigui content perquè he evitat deixar anar la meva fúria.