Resta el desig pregon

Mai no és tard per a les primeres vegades. Però aquesta sensació no és nova. Aquí, refugiada en mi mateixa, se'm fa altra volta evident que odio la immediatesa. Per tant, no em demaneu impossibles. Faig el que puc, quan puc i com puc. No dono per a més. I si voleu més, esteu condemnats a haver d'entendre, a la força, la meva falta. Tot canvi és, aparentment, impossible.