Ja no hi ha aranyes

Em costa acabar-me de creure que de tot fa tant de temps. Tot ho tinc molt present, molt recent. I posar-me a comptar anys m'inquieta. Com les aranyes que de nit es passejaven tranquil·les i treballadores per l'estructura fèrria que connecta les dues bandes de la ciutat, dibuixant formes enredades i harmonioses. Ja no hi són; tot ha marxat aigües avall. Però jo encara sóc aquí, aferrada a la barana amb els ulls plorosos, carregada de massa coses que mai no han estat dites, esperant que algun dia tot es capgiri.