Xilòfons i albades

A vegades travesso la ciutat que em porta cap a tu i no sóc capaç d'endevinar per quin motiu ens vam refrenar. Imagino naixements de nous dies a la teva vora i em sorprèn la meravella. Com es pot explicar tanta inacció? Quantes tardors hauran de passar abans de poder convertir el desig en matèria? Per què em pregunto coses que sé que no tenen resposta? Tinc un garbuix sec a la gola que porta escrit el teu nom. I no se'n va.