9 d’abril del 2019
Die Stille vor Bach
Hi ha més silenci, últimament. El noto a tot arreu, en tot moment. De nit, quan és fosc i sóc dins el llit, abrigada al cos que dorm al meu costat, puc sentir millor com la pluja va caient. Ha desaparegut aquella distorsió continua que modificava la naturalesa de tots els sons. De dia, enfeinada, puc notar d'una manera més clara tots els passos, tots els dubtes, totes les coses que no es diuen. És una companyia tranquil·litzadora, que no sabia que havia fugit, però que per sort ha tornat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada