Distàncies literàries

Sortim de la ciutat pseudo-degradada i, quan som als afores, un gos que passeja el seu amo comença a córrer amb la intenció d'atrapar el tren. No ho aconseguirà, de la mateixa manera que jo, per més i per molt que corri, no aconsegueixo mai d'atrapar tota la feina que tinc per fer. Em volten pel cap algunes imatges del llibre de poemes del qual em vaig comprometre a escriure. Avui he d'entregar-lo i ja no puc pensar-hi més, perquè encara he d'acabar el text que he d'entregar demà (no és la data límit, que ja fa mesos que va passar, sinó un imperatiu propi), sobre una novel·la i sobre els seus personatges de ficció construïts a partir de persones reals. El realitat, a mi em passa una mica el mateix: visc envoltada de literatura i, per aquest mateix motiu, sóc literatura. Encara que m'entossudeixi a voler formar part de la realitat.