La felicitat dels altres

Em passen per davant les vides que jo no tindré mai, perquè ja no hi sóc a temps, perquè he fet tard a prendre la decisió de voler-les viure d'aquella manera (que no és la meva). Però sempre hi ha la recança, el sentiment d'impotència davant la constatació d'anar sempre tard, o d'hora, o fora d'hores. Quasi vint anys no són res, em dic a mi mateixa, mentre els somnis em condueixen cap a una sensació de realitat que, en el fons, n'estic quasi segura, és ben irreal. Omega, Alfa. Tot és lluny.