15 de juliol del 2019
Abril
Va haver-hi un moment, en la meva vida, en què totes les cançons eren susceptibles de portar associades un sentiment. Era el moment en què detectava amb facilitat quan la llum era blava, com la d'aquest vespre, o groga, com la de matins llunyans. I el cúmul de tot plegat em conduïa a l'escriptura, sense saber ben bé per què. No sé on ha anat a parar, tota aquesta sensibilitat, però la trobo a faltar. A manca de bona companyia, bona és la nostàlgia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada