Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

15 de juliol de 2019

Abril

Va haver-hi un moment, en la meva vida, en què totes les cançons eren susceptibles de portar associades un sentiment. Era el moment en què detectava amb facilitat quan la llum era blava, com la d'aquest vespre, o groga, com la de matins llunyans. I el cúmul de tot plegat em conduïa a l'escriptura, sense saber ben bé per què. No sé on ha anat a parar, tota aquesta sensibilitat, però la trobo a faltar. A manca de bona companyia, bona és la nostàlgia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada