Feia molt que no veia en Jep, més d'un any potser. Hem creuat quatre mots, només, perquè ell estava treballant. M'ha semblat molt maco, tan maco com sempre. L'Àlex sempre m’ho deia: “És bon tiu, en Jep; tracta'l bé. I a més a més és músic... Ja fa per a tu!”.
Pocs dies després d'aquell vespre que vam quedar per fer el toc, quan semblava que podíem entendre'ns, que buscàvem coses semblants, jo vaig marxar a passar una setmana fora amb unes amigues. Vaig passar una setmana a l'única ciutat on pots canviar la vida d'un poeta, que acabes de conèixer, a altes hores de la matinada.
Sempre el mateix: músics, poetes i filòsofs. La millor opció semblava el poeta, i el músic es va esfumar. I sobre el filòsof, val més no dir-ne res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada