Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

1 d’octubre de 2010

Aniversari

Ahir aquest bloc va fer un any i crec que és un bon motiu de celebració. (Ahir no vaig poder fer el post perquè tenia una cosa massa important entre mans: llegir la tesina.) Aquest bloc és el resultat, un dels fruits, d'un munt de canvis que es van produir durant més o menys un any abans de l'aparició del bloc. Sense tots aquests canvis, el bloc no hagués existit mai i, en vistes de com han anat les coses, estic contenta que hagi existit.

Alguns dels motius que em van fer engegar aquest bloc van tenir lloc durant el mes de setembre de l'any passat. Per exemple, vaig començar el viatge que m'ha de portar a superar la por de la por. I sembla que de moment, vaig per bon camí. També vaig desfer-me de dues persones que eren molt presents en la meva vida. Després d'un petit moment d'incertesa, provocat per la immediatesa de la pèrdua, vaig adonar-me que la meva vida aniria molt millor sense aquestes dues persones i això em va fer reflexionar: no sabré mai fins a quin punt les vaig fer fora conscientment, d'una manera voluntària.


També va ser important, el setembre de l'any passat, perquè em vaig cansar d'estar malament: vaig començar a portar bé, a fer-me a la idea que començava a tenir superada, una situació que m'havia neguitejat greument. I potser gràcies a això també vaig aprendre a prioritzar i, d'aquesta manera, deixar d'atabalar-me per la infinitat de coses que tenia al cap.

Ara, després d'un any de bloc, la situació és molt més tranquil·la: els canvis han trobat la seva estabilitat, el seu punt d'equilibri i de quietud. Podria estar així molts més anys, suposo. Però la meva naturalesa, emminentment volàtil, segurament farà que hi hagi nous canvis, noves situacions, noves persones, noves inquietuds, noves preocupacions. Com sempre, esperarem que això arribi, sense perdre el somriure no fingit que ara ja fa un any que m'acompanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada