Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

4 d’octubre de 2010

Prou

Durant un temps de la meva vida vaig ser per diverses persones l'altra, la tercera en discòrdia, l'amant, l'intermitent, la segona opció. Me'n vaig cansar. Vaig tancar, "tancat per vacances emocionals" deia. De ves-a-saber-on, però, va sorgir una relació. Una relació entre dues persones en una situació més equitativament semblant, més igual. Me'n vaig cansar, també.

M'han dit que sóc poc pacient, que he de donar més oportunitats, que tot pot canviar (cap a millor, se suposa), que he de lluitar perquè les coses s'encarrilin cap on jo vull. Doncs no vull. No vull haver de fer tot això. No vull haver d'esforçar-me tant per tenir una bona relació amb algú, no vull haver de fer miracles, no vull anar polint cosetes. No vull. I no ho vull perquè sé el que vull, i el que vull no té res a veure amb tot això. Per això res de tot això no em funciona. No em funciona ni estar en un segon pla de la història, ni començar històries amb algú amb qui la història no pot anar massa enlloc.

El que vull, ho tinc molt clar; i com que no ho trobo (i ja porto força temps buscant-ho), he decidit renunciar, passar del tema, tancar la barraca. Ara ja no són "vacances emocionals", ara és ascetisme pur i dur. Prefereixo l'aquí que l'amb qui, i en aquesta ciutat no coneixeré cap dels homes de la meva vida. Per tant, plego.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada