Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

18 d’octubre de 2010

Deliri racionalitzat

La pitjor tempesta ja ha passat, i ara comença a arribar la calma. Totes les solituds són habitades per algú, encara que l'única companyia sigui una novel·la curta o un disc. Aquella cançó que regularment sona a l'octubre, per aquestes dates, és el motiu que em farà ballar un parell o tres de nits ben aviat. O almenys així ho espero. Sí, el cul d'en Jaumet té ganes de ballar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada