18 d’octubre del 2010
Deliri racionalitzat
La pitjor tempesta ja ha passat, i ara comença a arribar la calma. Totes les solituds són habitades per algú, encara que l'única companyia sigui una novel·la curta o un disc. Aquella cançó que regularment sona a l'octubre, per aquestes dates, és el motiu que em farà ballar un parell o tres de nits ben aviat. O almenys així ho espero. Sí, el cul d'en Jaumet té ganes de ballar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada