Quan passo per un moment d'incertesa sentimental, els diumenges, sobretot les tardes de diumenge, se'm fan odioses. La climatologia, sigui l'època de l'any que sigui, et convida a passar aquest dia en parella: fa un sol esplèndit, ideal per fer una excursió a la muntanya amb dinar de carmanyola inclòs; és temporada de fulles seques i la idea d'anar a passejar per la Devesa, agafats de la mà, per quedar amb els peus enterrats sembla divertida; o plou i fa un dia gris, perfecte per quedar-se a casa mirant una pel·li mig abraçats.
Conseqüentment, quan passo per un moment d'incertesa sentimental, també se'm fan odioses les pel·lis romanticones de diumenge a la tarda. (Protagonitzades per la Meg Ryan i en Hugh Grant, per exemple.) Per això, avui que és diumenge i em trobo sola, he decidit disfrutar mirant dues pel·lis, dues comèdies romàntiques (que no romanticones) de bon gust.
Jo i casa meva som la parella ideal. L'únic inconvenient podria ser el deshumidificador, que de vegades es posa gelós, i aquella bombeta, que fa dies que fa el boig. Res més. La parella perfecta.
7 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada