Ara ja és tan tard que tant se val tot. Caminar per la vida adormit, o begut -en els pitjors dels casos-, pot deixar de ser vergonyós si ja no t'has d'amagar de res ni de ningú. Podem morir i renéixer en el mateix instant subtil en què el nen ha estat capaç de veure enmig d'un cel fosc i brut un estel fugaç que marxarà, igual com marxa tot, en un lloc recòndit i pregon. Iguals.
(El més important sempre és al final.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada