Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

5 de novembre de 2010

La convivència de dos noms

Ara ja és tan tard que tant se val tot. Caminar per la vida adormit, o begut -en els pitjors dels casos-, pot deixar de ser vergonyós si ja no t'has d'amagar de res ni de ningú. Podem morir i renéixer en el mateix instant subtil en què el nen ha estat capaç de veure enmig d'un cel fosc i brut un estel fugaç que marxarà, igual com marxa tot, en un lloc recòndit i pregon. Iguals.

(El més important sempre és al final.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada