Era ahir que necessitava una abraçada

Em diu que no li digui la veritat, que quan em poso a explicar-li segons quines coses sóc cruel i li faig mal, i s'estima més que menteixi o calli. No crec que tingui raó. Sempre he pensat que una veritat, per més dolorosa que sigui, és molt millor que no pas una mentida, per més pietosa que sigui. Per això no sé fer-li cas, perquè fa temps em vaig proposar deixar de mentir, i me n'estic sortint... Crec que és millor així. Ara només em surt alguna mentida, de manera instintiva, quan vull fer una sorpresa a algú i l'he d'engatussar. Però suposo que mentir és com anar en bicicleta, que per molts anys que passin mai s'oblida del tot.