Si cada dia, abans de dutxar-me, dedico ben poca estona a pensar què em posaré, els diumenges elevo aquest ritual a la màxima potència i acabo posant-me quatre parracs. Els diumenges són dies pausats, i solc quedar-me tancada a casa. Com a molt surto una estoneta curta a fer un cafè amb un amic, però poca cosa més.
Jo, tancada a casa, somrient perquè sóc feliç, potser perquè ell ja no hi és i les seves quatre coses són en una bossa esperant ser retornades. Jo, tancada a casa, somrient perquè sóc feliç, potser perquè he recordat que les pelis cutres dels 60 i dels 70 m'encanten. Jo, tancada a casa, somrient perquè sóc feliç, potser perquè encara que porti un jersei de fa mil anys que té les gomes donades valc la pena i ell s'ho està perdent (mentre perd el temps intentant lligar amb qualsevol nena mona, com les que li agraden, que li passi per davant).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada