Reentrée

Cada vegada em crec més aquella cosa meva que diu que els anys, en realitat, comencen al setembre. Tinc tots els vespres d'aquesta setmana ocupats. N'hi ha per parar un moment i preguntar-se: més, encara, que la setmana passada? Doncs sí. Però ja em va bé, perquè per culpa d'aquest maleït canvi climàtic fa una calor semblant a la de mitjans d'agost, i als vespres encara ve de gust sortir i fer coses. És la tardor (i l'hivern), l'època de quedar-se a casa llegint al sofà amb una manteta. Tot arribarà...