Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 de setembre de 2011

Declaració de principis

Podria neguitejar-me perquè en F. em va tornar a trucar per donar-me males notícies (cada vegada que veig el seu nom a la pantalla del mòbil començo a tremolar perquè vol dir que el meu exili s'allarga més i més) o per la prova mèdica a què demà sotmetran el meu pare (una colonoscòpia, que no fa massa gràcia, però no té perquè passar res greu)... Però prefereixo continuar pensant en el somni que vaig tenir ahir a la nit, preguntant-me per què coi somnio coses així, ara que ja ha passat tant temps i tot ha quedat enrere. Si el meu inconscient vol dir-me alguna cosa, m'estimo més no fer-li cas.

(Agafo el títol d'una cançó que vaig escoltar ahir a la tarda, d'un grup de Vic que ara comença a donar-se a conèixer. Un bon exemple de la diferència qualitativa que hi pot haver entre una bona música i una lletra i una veu més que mediocres.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada