Niano Niano

Puc imaginar-me quina música va sonar durant la festa en la que no vaig ser. Sé que en algun moment de la nit, els músics de la sala van decidir mig impovisadament començar a tocar algun dels seus temes preferits. La reacció del públic va ser diversa: alguns van riure i van seguir el seu ritme amb els peus, i d'altres van somriure sense saber on mirar. Tothom, però, va riure; aquest és un dels gran objectius d'una festa, suposo. Una festa, recordem-ho, en la que no vaig ser.