Vint-i-cinc minuts al telèfon

Hi ha trucades que és millor pensar dues vegades si val la pena fer-les. Potser perquè ja és tardor i tot em sembla diferent. Els colors de la tardor em queden bé. Això em fa caminar pel món amb pas més ferm, més segur. Ja no tinc por de la por i estic farta de tanta tonteria... Vull un home com cal, que m'entengui, que m'agradi i a qui agradi. Un músic, per exemple, que porti camises de quadres i barba. Amb qui fer l'amor desbordadament cada nit; amb qui veure com s'amunteguen les fulles seques a la terrassa de casa nostra, que encara no tenim.