El poeta de la intimitat del silenci

Una de les persones que ha estat, recurrentment, motiu literari d'aquest bloc va morir dijous passat. En la majoria d'escrits (el podeu trobar aquí, aquí, aquí, aquí i, en part, també aquí) no en dono una imatge gaire positiva, per aquelles coses del "Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. Nescio, sed fieri sentio et excrucior". Perquè és de justícia, perquè s'ho mereix i perquè en tinc ganes, diré: que ha mort un bon poeta i una millor persona, que ha estat una de les persones més importants de la meva vida, que la vida no és justa i que jo no l'entenc, que no oblido els moments (bons i dolents) que vam viure junts i que, reproduint una frase que ell mateix va escriure'm un cinc de gener, "La felicitat també és per a nosaltres".