Sobre rèquiems que no he escrit

Tinc la sensació que fa dies, segurament massa dies, que aquest bloc (només) dóna voltes entorn el tema de la mort. És trist, però és així. També tinc la sensació, però, de totes maneres, que aviat podrem deixar una mica enrere aquesta temàtica. Fa dies em miraves amb cara trista i jo no sabia què fer ni què dir. No sabia si passar-te la mà per l'espatlla, no sabia si marxar i deixar-te sol, no sabia si preguntar-te què et passava. Era impotència davant la incomprensió d'una cara amb una mirada que em deia coses que no sabia entendre. Però ara és la nostra hora, el futur és nostre. Hem de ser feliços, riure, jugar. Fer marxar la pena i apreciar la grandesa de les persones, de la vida, i de la mort, que és també vida.