Quan en Xavi va deixar anar aquell "Quin home que has trobat! A ell el conec poc, però a tu et conec molt... Em feu gràcia!" i reia, jo pensava que, precisament perquè a mi em coneix molt, era a ell a qui havia de dir-li "quina dona que has trobat!". Però, en fi...
Hi ha Barcelona, NY, Berlín; barreja de passat i (potser) futur. També hi ha un camp entre Cassà i Llagostera. Hi ha nits sense dormir. Hi ha un munt de canvis de plans i de replantejaments vitals (conceptuals, existencials). No tinc cap motiu per queixar-me, només uns quants per tenir por.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada